(en) Ben Nevis (gd) Beinn Nibheis | ||||
Tipus | muntanya atracció turística | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
Continent | Europa | |||
Entitat territorial administrativa | Consell de Highland (Escòcia) i Kilmonivaig (Escòcia) (en) | |||
Localització | Terres altes d'Escòcia | |||
| ||||
Serralada | Els Grampians | |||
Característiques | ||||
Altitud | 1.344,527 m | |||
Prominència | 1.344,527 m | |||
Isolament | 738,62 km | |||
Material | roca ígnia | |||
Classificació dels cims | munros, Murdo (en) , Simm (en) , marilyn i Tump (en) | |||
Història | ||||
Període | Devonià | |||
Lloc web | ben-nevis.com | |||
Ben Nevis (Beinn Nibheis, en gaèlic escocès, és el cim més alt d'Escòcia (1.344 m) i també de les Illes Britàniques.[1]
Està situat a l'oest d'Escòcia, prop de Fort William, i és conegut per les nombroses vies d'escalada en roca i gel. Està coronat per una zona relativament plana voltada de penya-segats excepte per un extrem, cosa que en fa perillós el descens del cim en cas de boira.
La muntanya és una destinació popular, que atreu unes 130.000 ascensions a l'any,[2] aproximadament tres quartes parts dels quals utilitzen la pista de muntanya de Glen Nevis.[3]
El cim, que és la cúpula col·lapsada d'un antic volcà,[4] presenta les ruïnes d'un observatori que es va ocupar contínuament entre 1883 i 1904. La meteorologia i les dades recollides durant aquest període encara són importants per entendre el clima de les muntanyes escoceses. C. T. R. Wilson s'hi va inspirar per inventar la Cambra de boira després d'un període de treball a l'observatori.[5] Per aquest invent rebé el Premi Nobel de Física del 1927.
La vista des del punt més alt del Regne Unit és àmplia. En condicions ideals, es pot estendre a més de 190 quilometres (120 mi), incloses muntanyes com els Torridon Hills, Morven a Caithness, Lochnagar , Ben Lomond, Barra Head i a Knocklayd al Comtat d'Antrim, Irlanda del Nord.[6]